CODINA I CLAPES

Codina i Clapes 

Obtuvo el título de maestro de obras en 1872. Es el autor de la reforma del edificio Can Guardiola (1903-1904; paseo de Fabra i Puig, 13), obra plenamente modernista con referentes en la tradición arquitectónica catalana, tanto por los acabados formales de la fachada como por su decoración.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLES DE CERDANYA, LLEIDA

Imatge
  Lles de Cerdanya (abans simplement Lles, fins al 1994) és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. Inclou l'entitat municipal descentralitzada d'Arànser. Disposa de dues estacions d'esquí de fons: l'Estació de Lles i l'Estació d'Arànser. La seva festa major recau per Sant Pere, patró de la població.  El topònim d'origen iber té un significat descriptiu : abisme, precipici,.. i se'n troben evidències a la llengua basca – darrer vestigi de la Cultura preromana- en paraules com leze, leta, o les, amb els significats esmentats. Se suposa que l'actual emplaçament del poble és - com a mínim - el tercer, en la llarga recerca dels seus habitants, per trobar un indret òptim en tot els sentits – per a viure, per a defensar-se,.. - fins que decideixen assentar-se en aquest punt assolellat i relativament planer. 
Més informació

JOAN RUBIO I BELLVER

Imatge
  Joan Rubió i Bellver fou un arquitecte modernista català que va néixer el 24 d'abril de 1870 a Reus, al carrer de Sant Pere d'Alcàntara -actualment carrer de Llovera-.[1] Va ser deixeble d'Antoni Gaudí, amb qui va col·laborar en diverses obres, regidor de l'Ajuntament de Barcelona i president del Cercle Artístic de Sant Lluc. Va morir el 30 de novembre de 1952 a Barcelona.  a ser deixeble i ajudant d'Antoni Gaudí, amb qui va treballar a la Sagrada Família, la Casa Batlló, el Parc Güell, la Casa Calvet, la Torre Bellesguard, la restauració de la Catedral de Mallorca i la Colònia Güell, on construí la Cooperativa (amb Francesc Berenguer i Mestres, 1900) i diverses cases particulars, com Ca l'Ordal (1894) i Ca l'Espinal (1900). Fou també regidor de l'Ajuntament de Barcelona i arquitecte de la Diputació, des d'on va realitzar obres al Palau de la Generalitat de Catalunya, la més destacada de les quals va ser la construcció del pont neogòtic que uneix e...
Més informació

CASA GUASCH I ESTALELLA - LA PARELLADA - VILAFRANCA DEL PENEDES

Imatge
 Casa Guasch i Estalella - La Parellada, 39 (Vilafranca del Penedès) A la capital de l’Alt Penedès l’arquitectura modernista està capitalitzada bàsicament per dues figures capdals, Santiago Güell i Grau (Vilafranca 1869 - 1955) i Eugeni Campllonch i Parés (Vilafranca 1860 - Buenos Aires 1950), dels quals es conserva bona part del seu llegat. Ubicada al bell mig de l’eix més cèntric i comercial de la vila, la Casa Guasch i Estalella és un edifici entre mitgeres erigit l’any 1905 per Santiago Güell i molt probablement es tracti de la seva obra més reeixida. En l’actualitat allotja una farmàcia a la seva planta baixa, mentre que els pisos superiors han estat fins fa poc residència habitual dels propietaris de l’immoble. La façana principal és de composició simètrica sobre dos eixos verticals. A la planta baixa, els dos portals són d'arc carpanell. Pel seu damunt, a la planta pis, sobresurt una balconada de dues obertures d'arc de mig punt amb planta i barana bombades. Les oberture...
Més informació