QR








Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLUIS MUNCUNILL I PARELLADA

Imatge
 Lluís Muncunill i Parellada (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931) fou un arquitecte modernista català. Va desenvolupar la seva activitat principal a Terrassa, on és un referent en l'aplicació de l'estil modernista a l'arquitectura industrial. Entre el 1892 i el 1903 en va ser arquitecte municipal i fou el més prolífic que ha tingut la ciutat, on ha deixat edificis per a usos diversos i va definir noves tipologies d'edificis industrials. La varietat constructiva li va permetre configurar la imatge urbana de la Terrassa modernista, recorrent a la utilització de cobertes amb voltes de maó de pla, lligades amb tirants de ferro, suportades sobre pilars de ferro colat. 
Més informació

CASA GUASCH I ESTALELLA - LA PARELLADA - VILAFRANCA DEL PENEDES

Imatge
 Casa Guasch i Estalella - La Parellada, 39 (Vilafranca del Penedès) A la capital de l’Alt Penedès l’arquitectura modernista està capitalitzada bàsicament per dues figures capdals, Santiago Güell i Grau (Vilafranca 1869 - 1955) i Eugeni Campllonch i Parés (Vilafranca 1860 - Buenos Aires 1950), dels quals es conserva bona part del seu llegat. Ubicada al bell mig de l’eix més cèntric i comercial de la vila, la Casa Guasch i Estalella és un edifici entre mitgeres erigit l’any 1905 per Santiago Güell i molt probablement es tracti de la seva obra més reeixida. En l’actualitat allotja una farmàcia a la seva planta baixa, mentre que els pisos superiors han estat fins fa poc residència habitual dels propietaris de l’immoble. La façana principal és de composició simètrica sobre dos eixos verticals. A la planta baixa, els dos portals són d'arc carpanell. Pel seu damunt, a la planta pis, sobresurt una balconada de dues obertures d'arc de mig punt amb planta i barana bombades. Les oberture
Més informació

ANDREU AUDET I PUIG

Imatge
  Andreu Audet i Puig (1868-Barcelona, 1938) fou un arquitecte modernista titulat el 19 de setembre de 1891.[1] Arquitecte municipal de Gràcia, aleshores encara un municipi independent, i posteriorment, arquitecte municipal i cap de bombers de Barcelona (1917-1924). Va succeir en aquests càrrecs a Rovira i Trias i en va ser destituït per motius polítics arran del cop d'estat de Primo de Rivera i de la dissolució de la Mancomunitat.: Amb el pretext d'ineficàcia dels bombers en l'incendi del taller metal·lúrgic El Nuevo Vulcano de La Barceloneta, i arran d'una denúncia anònima, es va obrir un expedient sancionador a Audet que va suposar la seva destitució i la depuració de diversos comandaments (un dels quals,Jordan, havia testificat a favor d'Audet). així com la dissolució del cos, sota el pretext de la Dictadura d'emprendre la que van anomenar "reforma del Cuerpo".. Audet es va especialitzar en la construcció de teatres i de sales d'espectacles.,.[
Més informació