Entrades

CADAQUÈS, ALT EMPORDÀ

Imatge
Cadaqués és un municipi de l'Alt Empordà, a la costa del cap de Creus. El nucli antic forma un conjunt històric protegit com a bé cultural d'interès nacional. És el poble més oriental de Catalunya (així mateix de la peninsula Ibèrica) i de l'Alt Empordà. El terme municipal ocupa la major part de la costa de llevant de la península del cap de Creus. Aïllat per les muntanyes del Pení de la resta de l'Alt Empordà, Cadaqués va viure de cara al mar i pràcticament separat (per terra) de la resta de la comarca fins a les acaballes del segle xix. És un poble en el qual podem trobar mica lepidolita. El terme municipal de Cadaqués s'estén a l'extrem de llevant de la península del cap de Creus, el punt més oriental de la península Ibèrica, en terrenys tallats irregularment pels vessants finals de la serra de Prades, que en arribar al mar, formen una costa molt accidentada, amb petites platges. Una sèrie d'elements geològics, arquitectònics i ambientals configuren la
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LLES DE CERDANYA, LLEIDA

Imatge
  Lles de Cerdanya (abans simplement Lles, fins al 1994) és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. Inclou l'entitat municipal descentralitzada d'Arànser. Disposa de dues estacions d'esquí de fons: l'Estació de Lles i l'Estació d'Arànser. La seva festa major recau per Sant Pere, patró de la població.  El topònim d'origen iber té un significat descriptiu : abisme, precipici,.. i se'n troben evidències a la llengua basca – darrer vestigi de la Cultura preromana- en paraules com leze, leta, o les, amb els significats esmentats. Se suposa que l'actual emplaçament del poble és - com a mínim - el tercer, en la llarga recerca dels seus habitants, per trobar un indret òptim en tot els sentits – per a viure, per a defensar-se,.. - fins que decideixen assentar-se en aquest punt assolellat i relativament planer. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

CASA GOLFERICHS, RUBIO I CODINA

Imatge
 La Casa Golferichs o El Xalet és una casa modernista al número 491 de la Gran Via de les Corts Catalanes, en el xamfrà amb el Carrer de Viladomat, a l'Esquerra de l'Eixample. Ubicada al districte de l'Eixample, la Casa Macari Golferichs es troba al xamfrà meridional de l'illa de cases delimitada per la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers de Viladomat, de la Diputació i del Comte Borrell. Aquest edifici aïllat presenta tres façanes orientades al carrer i al jardí que l'envolta i una paret mitgera amb la finca veïna.[1] Actualment acull un centre cívic del Districte de l'Eixample. Va ser una de les primeres grans obres de Joan Rubió i Bellver, obtenint el primer premi de l'Ajuntament de Barcelona pel millor edifici acabat durant el 1901.[2] És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

JOAN RUBIO I BELLVER

Imatge
  Joan Rubió i Bellver fou un arquitecte modernista català que va néixer el 24 d'abril de 1870 a Reus, al carrer de Sant Pere d'Alcàntara -actualment carrer de Llovera-.[1] Va ser deixeble d'Antoni Gaudí, amb qui va col·laborar en diverses obres, regidor de l'Ajuntament de Barcelona i president del Cercle Artístic de Sant Lluc. Va morir el 30 de novembre de 1952 a Barcelona.  a ser deixeble i ajudant d'Antoni Gaudí, amb qui va treballar a la Sagrada Família, la Casa Batlló, el Parc Güell, la Casa Calvet, la Torre Bellesguard, la restauració de la Catedral de Mallorca i la Colònia Güell, on construí la Cooperativa (amb Francesc Berenguer i Mestres, 1900) i diverses cases particulars, com Ca l'Ordal (1894) i Ca l'Espinal (1900). Fou també regidor de l'Ajuntament de Barcelona i arquitecte de la Diputació, des d'on va realitzar obres al Palau de la Generalitat de Catalunya, la més destacada de les quals va ser la construcció del pont neogòtic que uneix e
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

CASA FRANCESC CUBERAS, CODINA I CLAPES

Imatge
  Casa Francesc Cuberes Aribau, 95 Barcelona. Año: 1908 - 1909. Maestro de obras: Josep Codina i Clapés. Según el Inventario General del Modernismo de Valentín Pons.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

CODINA I CLAPES

Imatge
Codina i Clapes  Obtuvo el título de maestro de obras en 1872. Es el autor de la reforma del edificio Can Guardiola (1903-1904; paseo de Fabra i Puig, 13), obra plenamente modernista con referentes en la tradición arquitectónica catalana, tanto por los acabados formales de la fachada como por su decoración.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

CAN GUARDIOLA, CODINA I CLAPES

Imatge
Can Guardiola  Construïda per Josep Codina i Clapés entre el 1903 i el 1904. El més destacable de l’edifici és la decoració, amb interessants referències al barroc català en el coronament de la façana principal, o al “plateresc” barceloní en l’emmarcament dels balcons.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació